Comentari de l'Informe

Aquest estiu havia encarregat al Ramon de GIROGUIES trobar-me una opció de tresc per algun país que no hagués visitat, finalment em va proposar Albània. Aquest país el recordava dels antics passaports on deia “Válido para todos los países del mundo excepto Albania, Corea del Norte y Mongolia Exterior”. Han estat 8 dies excepcionals, dels que hem trescat cinc dies seguits i n’hem navegat un. Gràcies Ramon i equip per totes les gestions. La primera Etapa ens porta des de Lepuchë (una petita agrupació de cases soltes en una bonica vall) a Albània fins a Grebaje o Gerbaj, a Montenegro. Pujarem per un bonic corriol de bosc fins una font, on podem aprovisionar-nos d’aigua. Continuarem amunt passant per dues cabanes habitades (segurament temporalment a l’estiu -com moltes altres que trobarem al llarg d’aquests dies-), allà veiem ovelles, porcs, burros... i per primer cop una construcció militar a tocar de la frontera amb Montenegro -moltes d’aquestes construccions eren orientades més a que el poble no sortís que no pas a que algú de fora entrés-. Continuem fins el coll, i caminant amb el peu dret a Albània i el esquerra a Montenegro arribem al Maja Taljanka de 2.057 m. Amb unes vistes excepcionals al massís de Karanfili. A partir d’aquest punt anem baixant poc a poc, carenejant fins un punt on hem dinat a la vista d’aquestes muntanyes i d’una “foradada” impressionant. De pujada hem tastat aranyons, i de baixada maduixes de bosc. En arribar, unes bones “fresques” -al llarg d’aquest dies hem anant tastant un bon nombre de cerveses del país-. Estem a Montenegro cal pagar amb euros, i guardar els leks albanesos. Com en tots aquest dies la companyonia ha estat fantàstica i el nostre guia, en David (madrileny que fa uns anys s’ha establert a Albània amb la seva família) ha estat un acompanyant imprescindible per gaudir al màxim del viatge doncs no em puc imaginar gestionar tot aquest tresc sense el seu ajut: corriols, cotxes de muntanya, mules, habitatges, menjars, fonts, ferry... especialment amb un idioma, l’Albanès, que no s’assembla a res.